Micro Relat Sant Jordi- El dipòsit d’aigua de l’Horta de l’Ebre

En terres de l’Ebre, ja fa uns quants anys, hi vivia un gat preciós, era esvelt i gros, tenia la cabellera blanca i ben pentinada, i uns bigots llargs i frondosos. L'única cosa que no tenia aquell gat era humilitat. Era el gat més bonic de les terres de l’Horta de l’Ebre, i ho sabia. Es passava tot el dia passejant prop del dipòsit d’aigua del poble perquè tots els vilatans que anessin a buscar aigua el poguessin veure, acariciar i lloar. Com és normal aquest despertava un gran odi per tots els altres animals que no estaven a la seva altura, per això el felí no es cansava de repetir que mai arribarien a ser tan bonics com ell. Un bon dia el gat es va despertar com sempre, es va pentinar com sempre feia i es dirigí al dipòsit a fanfarronejar de bellesa com sempre feia. Però aquell dia no va ser com tots els altres. La nit anterior havia gelat i el mur del dipòsit relliscava molt, el gat no va tenir això en compte, quan pujà al cim va patinar amb el gel i va caure dins l’aigua. Quan intentava escapar es va quedar parat en veure’s reflectit a l’aigua gelada, quines pintes que feia amb els pèls xops i els bigotis congelats. Ja no era el gat tan bell de sempre sinó que ara era un gat xop i intentant salvar la seva vida. Però per desgràcia mentre reflexionava l’aigua gelada se’l va endur al fons del dipòsit.