Where is our library?

I’m writing for complain about the library of the town that you promised in your election program. Two years ago you tell as tat when you have money in four month we have got a big an modern library, so where is it.

Instead of a new library we have a few of little shelving, there were any interesting books, the newest book is from the 1998. In order to take some interesting books from this shelving we go to Banyoles library, but I think that a town like our, it is able to have a good library.

You must do something about this situation. Because you promised a new library, and we only have a shelving with prehistoric books. It’s a shame that the people of this town have to go to the library of Banyoles. We need a place where our children can read books without paying or spending a lot of gasoil for go to the next town. I think that the library is a big necessity from this town, and you promised that, so please started with it.

Lluc Vicens

Micro Relat Sant Jordi- El dipòsit d’aigua de l’Horta de l’Ebre

En terres de l’Ebre, ja fa uns quants anys, hi vivia un gat preciós, era esvelt i gros, tenia la cabellera blanca i ben pentinada, i uns bigots llargs i frondosos. L'única cosa que no tenia aquell gat era humilitat. Era el gat més bonic de les terres de l’Horta de l’Ebre, i ho sabia. Es passava tot el dia passejant prop del dipòsit d’aigua del poble perquè tots els vilatans que anessin a buscar aigua el poguessin veure, acariciar i lloar. Com és normal aquest despertava un gran odi per tots els altres animals que no estaven a la seva altura, per això el felí no es cansava de repetir que mai arribarien a ser tan bonics com ell. Un bon dia el gat es va despertar com sempre, es va pentinar com sempre feia i es dirigí al dipòsit a fanfarronejar de bellesa com sempre feia. Però aquell dia no va ser com tots els altres. La nit anterior havia gelat i el mur del dipòsit relliscava molt, el gat no va tenir això en compte, quan pujà al cim va patinar amb el gel i va caure dins l’aigua. Quan intentava escapar es va quedar parat en veure’s reflectit a l’aigua gelada, quines pintes que feia amb els pèls xops i els bigotis congelats. Ja no era el gat tan bell de sempre sinó que ara era un gat xop i intentant salvar la seva vida. Però per desgràcia mentre reflexionava l’aigua gelada se’l va endur al fons del dipòsit.