Micro Relat Sant Jordi- El dipòsit d’aigua de l’Horta de l’Ebre

En terres de l’Ebre, ja fa uns quants anys, hi vivia un gat preciós, era esvelt i gros, tenia la cabellera blanca i ben pentinada, i uns bigots llargs i frondosos. L'única cosa que no tenia aquell gat era humilitat. Era el gat més bonic de les terres de l’Horta de l’Ebre, i ho sabia. Es passava tot el dia passejant prop del dipòsit d’aigua del poble perquè tots els vilatans que anessin a buscar aigua el poguessin veure, acariciar i lloar. Com és normal aquest despertava un gran odi per tots els altres animals que no estaven a la seva altura, per això el felí no es cansava de repetir que mai arribarien a ser tan bonics com ell. Un bon dia el gat es va despertar com sempre, es va pentinar com sempre feia i es dirigí al dipòsit a fanfarronejar de bellesa com sempre feia. Però aquell dia no va ser com tots els altres. La nit anterior havia gelat i el mur del dipòsit relliscava molt, el gat no va tenir això en compte, quan pujà al cim va patinar amb el gel i va caure dins l’aigua. Quan intentava escapar es va quedar parat en veure’s reflectit a l’aigua gelada, quines pintes que feia amb els pèls xops i els bigotis congelats. Ja no era el gat tan bell de sempre sinó que ara era un gat xop i intentant salvar la seva vida. Però per desgràcia mentre reflexionava l’aigua gelada se’l va endur al fons del dipòsit.

Zapatillas

Oh zapatillas, cómodas y cálidas zapatillas.
Gracias por regalarnos sensaciones como la de entrar en casa un frío día de invierno, quitarte los incómodos zapatos del día, poner los pies dentro de un par de cálidas y esponjosas  nubes y notar como inmediatamente desaparecen todas las preocupaciones y de lo único que te tienes que preocupar es de que nadie te quite tu lugar en el sofá.
Y por esto os doy las gracias por existir.

Estrofa nemotécnica - La Redacción.

Dos amigos tenían una obligación,

debían entregar una redacción

en el buzón de dirección

para conseguir su graduación .